La imatge



La imatge mostra la nostra relació amb el món exterior, és una manera de comunicar-nos i té varis significats: pot ser una imitació de la realitat, referència real d'un objecte que transformen, una virtual o una mental. 

Respon a una realitat que, a la seva vegada, correspon a un imaginari de la cultura en què ens trobem. Quan una imatge és emotiva té un major efecte sobre les persones. També té a veure amb la llum (que dóna volum i gràcies a ella podem percebre la imatge). L'art no deixa de ser producció d'imatges que pretén informar, ensenyar, fer recordar i emocionar.

Som consumidors d'imatges, que es difonen ràpidament a través de les xarxes o dels mitjans. Les imatges transformen el món en què vivim i a partir de la nostra realitat, amb imatges podem crear un món diferent. Hi ha una interacció directa entre el món real i el món de les imatges noves, que condicionen la nostra percepció; per tant, són un mitjà i una eina que ens hauria de permetre pensar i reflexionar sobre el món que ens envolta.

En aquesta assignatura estudiarem dos tipus d'imatges: tecnològiques i digitals. El que estudiarem té a veure amb el món de la comunicació que, a la seva vegada, té molt a veure amb la política que els manipulen segons el que tingui el poder, podem dir que està mediatitzada.

Des del principi de la humanitat hi ha una tendència de plasmar la nostra realitat per deixar-ne un record. L'home té una necessitat de deixar petjada. Al s. XV paraeix un invent que permet una millor difusió de les imatges, parlem de l'impremta. Amb aquest esdeveniment comença la percepció de la imatge relacionada mab la informació.

Al s. XIX apareix la fotografia i cap a principis del s. XX, el cinema. Més endavant, comença a tenir més importància artísticament l'abstracció que no pas plasmar el moment directament.



A l'actualitat existeixen el fotoperiodisme i la fotó il·lustració. Les imatges són, actualment, indispensables a l'àmbit informatiu: fan imaginables, comprensibles i sintetitzen la informació. Donen veracitat i credibilitat als fets narrats. Les imatges no són objectives, car tenen limitacions comunicatives, els diaris i mitjans d'informació juguen amb les imatges cridant l'atenció, impactant i mostrant la informació segons el seu punt de vista. Les imatges guanyen la partida al text.

El fotoperiodisme és tot aquell conjunt d'imatges que capten un fragment de la realitat per captar una informació que pot ser notícia, i que, en teoria, no haurien d'estar retocades, doncs mostren espontaneïtat.

La fotoil·lustració serveix per il·lustrar una informació didàctica i que, normalment, han patit manipulacions i són preparades per cridar l'atenció. Té molt a veure amb el que és la publicitat.
Podem dir que hi ha una crisi dels models de representació perquè poc a poc les imatges, els que ens venen pels mitjans de comunicació perden credibilitat, car hi ha un control per part dels grups de poder econòmic. La globalització, el que ha fet, és monopolitzar, també, tot el que ens arriba dels mitjans de comunicació; hi ha tot un grup d'agències de comunicació que monopolitzen el què, el com i el quan hem de veure les coses. 



El que fa la fotografia és seleccionar i enquadrar part de la realitat, això, el que fa és determinar la visió d'un fet. Aquesta manipulació de la imatge la podem fer a partir de programes d'edició digital i a partir de re enquadrament i selecció de fer la fotografia. Aquesta manipulació, el que fa és perjudicar a algú i a afavorir a algú altre i es fa intencionadament i deliberada pels mitjans de comunicació. Els procediments fotogràfics que fan servir per manipular seria el retoc, re enquadrament i fotomuntatge.

Podem parlar també del context d'aquestes imatge, d'on vénen. Poden venir d'arxiu, on trobem estereotips gràfics, normalment s'utilitzen molt als mitjans de comunicació per acompanyar unes notícies. Un altre funció és la hibridació, que utilitza molt la publicitat per donar realitat i impactar. Treu de context una imatge real per representar una cosa amb la que no té res a veure.















                                                              El llenguatge visual

El llenguatge  es basic per comentar una imatge. Le imatges sempre fan referencia a alguna cosa; per exemple una escultura es una imatge que fa referencia a un model real , la publicitat es una imatge que fa referencia a un producte la relació entre imatge y realitat es mecànic es automàtica nosaltres mirem una cosa y la relacionem a mb una imatge, a partir de aquí podem dir que les imatges tenen unes característiques que necessitem saber per poder parlar amb un vocabulari adequat:
Les imatges els podem analitzar des de dos punts de vista:
  
        Denotativa: La denotació te que veure amb la objectivitat. Amb  la descripció denotativa te que se igual per tothom, en aquesta lectura em de aprendre a mirar i descriure el que veiem amb un vocabulari apropiat. Amb la denotació entraran temes de composició, el color, perspectiva...


       Connotativa: Veure alguna cosa des de el mon interior de cadascú interpreta una imatge des de el coneixement . Comporta associar una imatge amb els sentiments o amb la interpretació que te que veure amb la experiència de cadascú. Duna mateixa imatge depèn de qui la miri tindrà unes connotacions o altres perquè depèn de una visió subjectiva de cadascú.

Un altre característica

       Iconicitat: es refereix a la semblança de a imatge amb la realitat exterior es a dir la capacitat que te la imatge en produir un efecte similar ala realitat que representa.Per exemple els pictogrames. Respon a una realitat.

       Abstracció: imatge que perd la semblança que no te cap semblança amb una realitat concreta. Hi ha diferents graus de abstracció, hi poden haver referents de la realitat o be poden partir de color, perspectiva.


Aquesta imtge no te cap semblança amb una realitat.


He posat com icona a Hitler ja que darrere aquesta imatge hi ha un significat históric que tothom coneix.

Un altre característica es la senzillesa o complexitat dependrà de la estructura de la imatge i la quantitat de elements que contingui y com es relacionen entre ells. Segons la percepció visual mes de quatre elements no ens permet tenir una visió clara d’aquella imatge a simple cop dull, per tant estarem parlant d’una imatge complexa. Una imatge simple serà una imatge que a simple cop dull vegis clarament el que se esta veient.



Aquesta es una imatge simple ja que en un sol cop d'ull podem veure que es una simple posta de sol.


Imatge complexa, esta composta de mes de 4 elements i necesites mirar-lo mes d'un cop per veure tot el que hi ha la imatge.



També altre característiques son:

       Polisèmia serà una imatge que tingui diferents interpretacions i neix evidentment de las connotacions que te una imatge, dependrà de la imaginari experiència i cultura de cadascun, s’utilitza per crear connexions en publicitat, una mateixa imatge ens connecta en temes de sentiments, creença, tendència...

                 Monosèmia una imatge que nomes te un significat.



Es una imatge monosèmica perque no te més d'un significat.


Aquesta es una imatge polisèmica ja que té mes d'una interpretació, que en aquest cas seria el problema del desglaç al pol nort, per això hi ha un ós polar derretin-se.

La cinquena cosa seria estereotips versus l’originalitat.  L’estereotip produeix constants repeticions d’imatges que encaixen amb una sèrie de esquemes determinat que es el que anomenen estereotips. ja no ens criden l’atenció perquè els veiem contínuament. L’originalitat son imatges que ens sorprenen perquè innovant non ens arriben constantment, amb això juga la possibilitat, el que representen en la forma gràfica o com el representen.



                                 Típic anunci de colonia amb el clar estereotip de una dona maca.


Aquesta imatge de una forma original ens esta dient que la salsa tabasco es molt forta.


Recursos expresius

Recursos expressius de les imatges s’anomenen igual que els recursos literaris.

  •      La metàfora: substituir allò que es vol mostrar per alguna cosa que guardi relació amb allò que volem mostrar, una imatge que es substitueixi per un altre imatge.


El cabell de la dona es substituit per una selva amb diversos animals, es una campanya de Green Peace que el que ens esta dient es que esta en perill.

  •    La comparació: son dos elements visuals per establir semblances on diferències de un mateix producte.



La primera compara la resistencia d'un rellotge amb les manilles del bus i la segona imatge es -publicitat d'un aspirador que ens vol dir que pots treure fins i tot les arrugues del gos shar-pei.

  •   Hipèrbole: en publicitat s’utilitza molt exagerar una imatge per destacar. 


Aquesta imatge ens mostra una forma exagerada com el tabac ens mata lentament, es un home deteriorantse. La imatge de sota es una dona amb una maleta de pell i es veu com va deixant el rastre de sang del animal.




  • Personificació: Donar a un objecte o un animal una qualitat humana, humanitzar alguna cosa que no es humana.




Es una personaficació ja que el fum no te vida, en aquesta imatge ens esta dient que el tabac mata.


Funcions de les imatges



Quines funcions tenen les imatges:

  • Informativa o referencial: El fotoperiodisme te la funció de informal i la referencial es la que fa referencia per exemple a un text.





Aquestes dues imatges son imatges informatives, estan informant de algun fet.
  • Funció emotiva o expressiva que tindrà que veure amb l'aspecte connotatiu de la imatge i que expressa y connota una sèrie de coses pel mitja del que veiem.



  •  Poètica o estètiques: aquest tipus de imatges el que volen es impactar a l'espectador a nivell visual utilitzant diferent recursos expressius. Normalment son imatges que tenen a veure amb l'art.



  • Sujestiva o exhortativa:  imatge que intenta convèncer a l’espectador perquè fagi alguna cosa.




Les dues son imatges sugestives, la primera es el gelat magnum que estan posicionats com si fosin un cul i unes cames, mentre que la segona son unes taronjes que representen els pits d'una dona amb sustenidor que aquest cas el sustenidor es la pell de la taronja.


                                                            Codis comunicatius

  • Codi espaial: Una imatge que no contextualitza l'espai, pot fer que la imatge ens enganyi. Per tant es molt important delimitar l'espai, el tipus de plànol i l'enquadrament de la imatge.
  • Codi gestual: Per fer l'anàlisi d'una imatge és molt important obersvar l'actitud i la gesticulació de les figures que veiem. Aquest codi es veu molt en els còmics per exagerar les expressions dels personatges.
  • Codi escenogràfic: S'ha de tenir en compte a l'hora de crear una imatge ja que l'escenari  ha de concordar amb el context de la imatge que volem representar. Sinó hi ha un error de codificació.
  • Codi lumínic:  La possibilitat de jugar amb els efectes de llum i la seva intensitat. Si és llum natural o artificial, els temps d'exposició..
  • Codi cromàtic: La influència que té el color en com veu la imatge el receptor. El color sempre provoca reaccions inconscients en el receptor.Quan parlem de color hi ha tres paràmetres que hem de tenir en compte a l'hora de parlar d'un color: el  to que, es el  matís d'un color, és el color en si mateix (blau,vermell..) després hi ha la brillantor que és la intensitat o energia d'un color. I la saturació que es la dissolució d'un color cap al blanc.  Els colors blau, groc i vermell son els colors primaris en paper i els colors primaris que s'utilitzen en els mitjans de comunicació son:
Els colors pigment son els colors dels llapís dels pintor. CMYK (cian, magenta, yellow i black).Tots els mitjans de comunicació que ens arriben a nosaltres utilitzen aquests colors:

Els colors llum son RGB (red, green i blue).
Tots els mitjans de comunicació que ens arriben a nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada