Fotografia


Fotografia

La fotografia es un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en emmarcar una porció del con visual mentre sesta en el lloc apropiat i en el moment apropiat. Com els escacs o l'escriptura,. Consisteix en escollir entre varies possibilitats determinades, però en el des de la fotografia el numero de possibilitats no es finit si no infinit.

                                                                                                                               Henri cartier-bresson.

  • Seleccionar la realitat: Quan mirem a traves de la càmera bàsicament el que estem fent es seleccionar a realitat es a dir tenir una vision determinada d'alguna cosa i donem importància quan estem seleccionant a allò que fotografiem. Hi ha una serie d'elements que determinen la manera de mostra les coses amb la càmera que son: L'enquadrament: Selecció, delimitar en un marc el que volem triar d'aquesta realitat. La Distancia, en la que mirem l'objecte o realitat i la tercera cosa seria el punt de vista en que es pren la fotografia. La imatge que seleccionem en fotografia es una imatge bidimensional, una posició i un punt de vista concrets.

    1. L'enquadre te un format determinat
     Pot ser horitzontal o vertical o be inclinat.  Això dependrà de unes connotacions comunicatives per exemple el format rectangular horitzontal el feríem sentir per mostrar quietud, relaxació.. El format vertical ens connota , forca... El inclinat ens donaria dinamisme força desequilibre... Nosaltres quan enquadrem parlem que estem seleccionar dintre d'aquest quadre una realitat, aquest espai que tenim dintre del camp li direm camp(tota la informació que ens aporta, tot el que esta dintre dels límits) en canvi quan parlem de fora de camp quan parlem de tot el que no sortí dintre de al imatge però intuïm que esta passant. El fora de camp sempre dona referencies i significats del que veiem al enquadrament i te una funció suggestiva que fa que el fet de seleccionar la realitat converteixi la camara en un instrument manipulador, jugar amb el que se ensenya i no se ensenya. Per que moltes vegades podem crear situacions en la ment del que les veu. El fet de poder jugar dona un poder al fotògraf.
  1. La distancia. Tipus de plants: 

    El primer pla es el pla detall: seleccionar una part petita d'un element mes gran o general dona una informació molt detallada d'algun objecte.

    El primerissim primer pla mostra una pa del rostre o cos d'algú i normalment es per donar mes dramatisme a alguna situació o alguna cosa. Quan enfoquem la part d'una cara també tenim el que em denominat el codi gestual i això ho dona molt el primeríssim primer pla.

    El primer pla presenta el rostre sencer com a mol es veu un tros de l'esquena que va lligat amb el coll. Es un pla molt expressiu també i es el mes utilitzat per exemple en els debats televisius o en e4l cinema quan parla un personatge normalment estan en primer pla.

    El pla mig presenta la persona tallada per la cintura i el curt per sobre del pit.

    El pla sencer el limit seria el personatge de cap a peus ocupant tot el espai del enquadrament on podem veure l'acció que fa aquest personatge.

    El pla de conjunt normalment Abarca un grup de persones dintre d'un espai normalment ens interessa quina acció esta passant i presenta relacio entre varis personatges.

     El gran pla general es un pla que ens situa un personatge en un espai determinat, pot haver un personatge o molts personatges però l'important es el paisatge no la acció dels personatges.
  2.  El pla americà o pla a tres quarts es un pla que normalment s'utilitzava a les pel·licules del oest americà es un pla per sobre dels genolls per poder ensenyar les pistoles. 






                                                                      Composició

Dintre del que fotografiem hi ha una part que es la composició, L'enquadrament apart de triar una part de la realitat també determina com estaran ordenats els diferents elements d'aquesta realitat.

En funció d'això podem parlar de línies dominants de predominança de línies rectes o predominança de línies corbes.
Quan parlem de composició també podem veure com esta posat el punt de fuga es a dir la perspectiva que ens marcara profunditat. No existeix cap regla rígida que digui com s'han de situar els elements en el espai, els podem situar com vulguem.
En funció de com ordenem aquest elements podem parlar de composició clàssica: element principal estarà al centre de la imatge, la tendència de l'ull humà es anar al centre de un marc, per això, la composició clàssica l'objecte esta al centre.
Després parlarem de la regla de terços; la imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues línies imaginaries paral·leles i dues horitzontals que siguin equidistants i el que es recomana es utilitzar els punts d'intersecció d'aquestes línies per distribuir els elements i poder-los situar i analitzar.

Quan nosaltres veiem una imatge es important tenir un punt de referencia quan aquesta referencia esta en un extrem de la imatge parlem de pes visual, direm que un element te mes pes visual ala esquerra o la dreta en funció de un estigui situat o tingui mes elements ala dreta l'esquerra. Normalment en una imatge els elements tenen que estar compensant quan ja un cer desequilibri es quan es produeix el concepte de pes visual o aire.




                                                                       Angulació

Variació del punt de vista que ens aporta perspectives diferents.

L'angle frontal quan l'element que captem esta de cara.




L'angle de tres quarts quan agafa l'element una mica de costat i agafem perfil lateral quan l'element esta totalment de costat.





L'angle contrapicat quan la càmera es fa la fotografia de baix cap adalt aquest tipus d'angle ajuda a ressaltar-la grandesa d'una cosa, normalment s'utilitza per edificis.






L'angle picat seria el contrari l'angle de la càmera esta adalt de tot,proporciona un punt de vista superiora la persona que esta mirant la imatge, la persona que mira la imatge es superior al contrari que el anterior.




Pla zenital quan parlem d'un picat absolut es a dir la càmera esta totalment superior, perpendicular al objecta que fotografia d'adalt cap abaix. Angle recte de 90 graus es un picat absolut.


Pel contrari el pla qucontra picat absolut se li diu angle nadir la càmera es situa a sota
e es un


Pla aberrant es un angle que varia l'eix, l'angle deixa de ser de 180.

I per ultim la presa a rant la càmera esta situada o deixada al terra la presa de la imatge es fa a rant de terra











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada